Capítol 119
Diafebus aconsella a Tirant que no expressi el seu mal d'amor i manifesta a Carmesina l'amor del capità. El súbdit torna a ell, consola amb les seves paraules i abraça a Carmesina. La infanta entra a la seva cambra i li explica el cas de Tirant a una donzella de la seva confiança. Aquesta dona era la filla del duc de Macedònia, Estefania. També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada. Tirant es disculpa davant de l'emperador i li diu que la seva indisposició és deguda a mals d'amor i no al defalliment amorós. El capítol conclueix amb el desconcert de Diafebus per la tristor de Tirant quan hauria d'estar content per haver vist a missa a la infanta.
Capítol 120
Tirant està molt trist perquè estima a una dona però aquesta no li correspon. Ell mai ha perdut una batalla però l'amor per a aquesta donzella l'ha llençat a terra i li ha fet perdre. Pensa que als que estimen com és degut sempre tindran mala sort.
Capítol 121
Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un dia que per aconseguir l'amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no ha de dir el primer dia que està enamorat de Carmesina perque embrutarà el seu nom i categoria, i ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant va ordenar Diafebus que li portés un llibre a l'infanta, un dels millors llibres de l'època on s'expliquen històries especials que tenia la certesa que li agradarien.
Quan li van oferir el llibre, és queda sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser per a una donzella reial i li dóna a Carmesina. Ella li proposa a l'emperador anar a buscar a Tirant i als músics i fessin festa, que es troba aclaparada del dol i l'aflicció.
Tirant va anar a la festa i li va demanar a l'emperador si podia ballar amb l'infanta. Van ballar i Tirant va tornar molt content a la posada.
L'endemà va fer un convit per Tirant amb tota la cort. I després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el poble.
L'emperador va fer que Tirant fes el sopar al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que és tractés d'infanta a la seva filla quan en un futur seria la successora de l'emperador. Es per això que li va proposar el canvi a princesa i Tirant va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, però ara volia veure a Tirant i això també li ajudaria per aprendre a governar.
Capítol 126
La princesa fa cridar a Tirant després de dinar per parlar i ballar. Quan Tirant ho sap, és dirigeix ràpidament al palau. Ballen molta estona davant l'emperador fins que se'n va a la seva habitació i ells se'n van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho està passant i que s'ho expliqui, ell no vol explicar-ho, no vol que ho sapiga. La princesa li diu que per qui més s'estima en el món s'ho expliqui i ell li contesta que si aquest secret ho sap l'emperador ho matara. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant li confessa que estima a una persona.
Capítol 127
La princesa va insistir a preguntar-li a Tirant qui era la dona a la qual ell estimava tant i ell en lloc de dir alguna cosa va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veies enllà li podia donar la vida o la mort.
La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però al veure-se'n reflectida no és creia que algú pogués demanar l'amor d'una dama sense dir cap paraula.
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se la princesa tan contenta li van preguntar que d'on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina lis va explicar la situaciò que acabava de passar amb Tirant. Estefania s'ho va prendre bé però la Viuda tot el contrari, aquesta s'ho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se 'n amb Tirant perque no estaria bé, seria un deshonor per ella la seva familia i la gent en parlaria molt malament.
A l'acabar la princesa se'n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d'angoixar-se ni fer-li cap cas a la Viuda dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha 3 tipus d'amor i 3 punts important que gairebé ningú sap.
L'endemà Tirant li va dir a Diafebus que anès a palau i parlés amb la princesa per sapiguer la seva opinió sobre l'escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt contenta, Després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa.
Per la nit Tirant i Diafebus van anar a palau per veure les seves dames però Tirant va sentir que Carmesina no estava de bon humor com sempre, li va preguntar i ella li va contestar: La meva conducta no és bona.
Capítol 146
Diafebus va anar a la cambra de la princesa però la primera en trobar-se'n va ser Estefania. Li va dir que li estaria molt agraït si volgués fer-ho digne de ser el seu servidor més proper dient-li que l'amava per sobre de tot, però que sí d'altra banda li nega ella perdria la gentilesa i la condemnarian a l'exili. Quan va acabar ella li va dir amb una cara molt afable què dos contraris no poden estar junts i que la pregunta que ell li fa parlar molt malament d'ell mateix innecessàriament. Segueix dient-li que no és desesperi pas pel seu poc amor perquè l'estima més del què demostra i ell en pensa.
De cop i volta entra el cambrer de l'emperador i li diu a Diafebus que l'emperador el demanava i aquest li demana a Estefania que l'esperi allà.
Després de parlar amb l'emperador va tornar a la cambra i la va trobar plorant i va començar a consolar-la però al entrar la princesa i Diafebus no va deixar que se'n anès. Estefania va dir-li a la princesa que les mans de Diafebus no s'havien avorrit gaire ja que estava amb la cosa que més amava.
Estefania confessa a qui estima, a Hipòlit.
Carmesina parla de què va sentir per Tirant i Estefania per Diafebus, que se'n van escriure una nota. Mentres tant Diafebus vol besar a la princesa però aquesta s'hi nega i ell s'enfada, Després la princesa li demana a Estefania que parli amb ell.
Diafebus aconsegueix besar-li la mà a Carmesina i després la boca a Estefania, que deixa que ell li toqui a els pits i trobi la nota.
Capítol 147
Estefania li diu a Diafebus: "us prenc com a marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany" a més de dir-li que li dóna diners, joies i roba i que si ella fos en contra d'això se li acusaria de falsa, i ha de signar amb el su nom i sang.
Capítol 162
Estefania i Diafebus estan disposats a ajudar al capità Tirant amb el seu mal d'amors, perquè el dia següent la princesa s'anirà amb l'emperador a la ciutat. Llavors decideixen fer un trobament en la cambra de la princesa. Però sense que ells s'adonessin, una donzella, anomenada Plaerdemavida, que és va fer la dormida perquè sospitava que passava alguna cosa, ho va ver tot i al dia següent ho explica tot el que havia pasat la princesa i Estefania com si és tractés d'un somni.
Capítol 163
En aquest capítol la donzella Plaerdemavida, relata tot el que va passar a l'habitació de la princesa: els jocs amorosos que tenen Tirant i la princesa i l'acte sexual d'Estefania i Diafebus.
Després de la missa l'emperador i la princesa se'n van anar. A l'hora d' acomiadar-se Tirant de la princesa és cau del cavall i posa l'excusa de que el cavall tenia una pata malament.
Capítol 189
Tirant entra a l'habitació de la princesa sense el su permís. La princesa li demana que se'n vagi i tenen jocs amorosos. Quan de sobte a dalt a la cambra de Carmesina apareix l'emperadriu i després l'emperador, però Tirant no és descobert, la princesa li ajuda a amagar-se.
L'emperador fa festes de vuit dies en els quals un cavaller desconegut llença per terra qualsevol rival.
Davant de l'admiració de la concurrència Tirant és disposa a lluitar amb ell. Quan el desconegut s'adona vol retirar-se però l'obliguen a lluitar. Quan passa per davant de Tirant, aquest el llença per terra i Tirant no va poder venjar-se. Tot seguit és va descobrir que el cavaller misteriós era Diafebus. Va arribar un vaixell tot de negre del qual van baixar quatre personatges al·legòrics que és van presentar davant de l'emperador: Honor, Castedat, Esperança i Bellesa.
Capítol 214
Plaerdemavida vol que Tirant veli pel seu amor, Hipòlit.
Capítol 215
La Viuda Reposada és tanca amb la princesa i comença a aconsellar-li malament respecte Tirant. Conta mentides com que Tirant ha vingut a terres bizantines pèls tresors. Que no dubtarà de matar la princesa si veu el cas ... La princesa s'ho creu i comença a plorar.
Capítol 220
Tirant amb una gran depressió i tristesa per l'allunyament de la princesa, demana a l'emperador que permetés el matrimoni de Diafebus, el seu vaig cosir i Estefania, filla del compte Quart de Macedònia. L'emperador a partir d'aquesta petició li diu a Tirant que això depèn de l'consentiment de l'emperadriu i marxa. Estefania desapassionada pel comportament portat per l'emperador se'n va trista cap a la seva habitació mentres tant Tirant, la princesa i els altres se'n van cap a la cambra de l'emperadriu per a què donés el seu consentiment. L'emperadriu va fer veure el seu consentiment i la seva felicitat respecte aquest enllaç. Per tant, van fer cridar un cardenal i la resta a la gran sala i van fer avisar Estefania i Diafebus. Estefania ignorant del consentiment de la reina seguia en la seva cambra plorant. La mateixa nit Plaerdemavida va posar cinc gats a la finestra on dormia la núvia. Amb molta cura Plaerdemavida va fer cridar a l'emperador per portar-ho a la cambra de la núvia i per a què escoltes els crits que segons ella feia Estefania. L'Emperador riu amb les paraules de Plaerdemavida i li comenta que si no tingués dona seria ella. Al veure a l'Emperadriu Plaerdemavida, li Demana corrents que no tardi a morir-se, explicant-li els paraules esmentades per l'emperador feia un moment.
Capítol 228
Estefania està parlant amb la princesa i li adverteix de la Viuda, li diu que no li fagi cas perquè ella mai li donaria el que és mereix, i li pregunta si voldria que vingués Tirant a la seva cambra aquesta nit, i aquesta li respon afirmant amb alegria.
La princesa li diu a Estefania que li digui a Tirant que la deixi de comptar la seva ànima i a més li explica les seves idees respecte al futur.
Estefania explica a Tirant les idees que la princesa li havia dit sobre el seu futur i a aquest no li agrada el que escolta.
L'emperador li diu a la princesa que busqui als músics per alegrar als cavallers abans de marxar a la batalla, però ella és nega rotundament.
Plaerdemavida entra a la cambra de Tirant i li explica que demà la princesa li toca banyar-se i se'ls inventés per ficar-ho al llit amb ella núa i Tirant tot content li agraeix i li diu que mai l'obligaria a fer alguna cosa a la força a la princesa, perquè diu que la estima més que a la seva ànima.
Capítol 229
Plaerdemavida insisteix i li diu que ha de lluitar com a les batalles, ha d'imposar una mica de força la princesa, perquè sinó mai tindrà aquesta fama i li ha de demostrar el seu valor, ferint-la quan estigui al llit núa i se'n va a dormir.
Pel matí l'emperador avisa Tirant perque és prepari que dintre de poc marxarien, però Tirant és va quedar atònit sense prestar-li atenció a l'emperador, quan va veure la princesa amb una camisa blanca mig transparent i sense res sota la camisa, veient-li a els pits. Tirant li va explicar una trola a l'emperador, però aquest és va adonar que estava enamorat de Carmesina, per la forma com la mirava. Va explicar-li que Tirant hauria de deixar el que estima si volia ser el senyor de tot i li va dir que Tirant havia guanyat els batalles per la seva virtut, i li dóna uns quants consells. L'emperador li diu a la princesa que no és preocupi que si el seu pare no li troba marit, ell mateix s'encarregarà que el seu marit sigui Tirant, perquè Tirant és el millor marit que podria tenir.
L'emperador va donar cinquanta mil ducats a la princesa i li va besar la mà per ser la noia més especial del món, i a continuació se'n va anar a missa.
Capítol 230
Tirant li va dir a la princesa que li va prometre amor i ara havia de complir la seva promesa i ella li posa l'excusa que no hi han testimonis, però Plaerdemavida li diu que una promesa sobre amor no fa falta que hi hagin testimonis .
L'emperador va anar a la cambra de la Princesa i li va preguntar si estimava a Tirant com a marit i ella avergonyida li va contestar que quan torni de la batalla ja és veurà el que és fa.
Mentrestant Plaerdemavida li diu a Tirant que no és preocupi que aquesta nit li explicaria com ficar-se a la cambra de la princesa.
Capítol 231
Ja en nit fosca Plaerdemavida va posar Tirant en una caixa que tenia un forat, al bany de la princesa. L'heredera és va banyar amb la Viuda Reposada. Totes Dues tenint la companyia de la donzella. Davant d'el Llit de Carmesina el capità és va posar a tremolar, Motiu paper qual la donzella li va dirigir unes paraules.
Capítol 232
Reprensió de la donzella a Tirant.
Capítol 233
Tirant diu a Plaerdemavida que haurà de confiar que qui ella li posa al llit ésla princesa perquè és de nit i no “pot veure el que desitja”. Plaerdemavida castiga Tirant perestar poc enamorat i amb por i vergonya. Li diu que un cavaller quan està sol amb una damano ha de tenir miraments perquè una dama desitja tenir un cavaller que l’estimi i que entri perla finestra, per la porta o pel terrat i que faci amb ella tot allò que vulgui, fins i tot que l’agaféspels cabells i l’arrossegués per la cambra. Plaerdemavida posa la princesa al llit i es posa ellaamb el cap enmig dels dos. Agafa la mà de Tirant i li posa sobre els pits de Carmesina i latoca d’aquí cap avall.
Capítol 120
Tirant està molt trist perquè estima a una dona però aquesta no li correspon. Ell mai ha perdut una batalla però l'amor per a aquesta donzella l'ha llençat a terra i li ha fet perdre. Pensa que als que estimen com és degut sempre tindran mala sort.
Capítol 121
Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un dia que per aconseguir l'amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no ha de dir el primer dia que està enamorat de Carmesina perque embrutarà el seu nom i categoria, i ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant va ordenar Diafebus que li portés un llibre a l'infanta, un dels millors llibres de l'època on s'expliquen històries especials que tenia la certesa que li agradarien.
Quan li van oferir el llibre, és queda sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser per a una donzella reial i li dóna a Carmesina. Ella li proposa a l'emperador anar a buscar a Tirant i als músics i fessin festa, que es troba aclaparada del dol i l'aflicció.
Tirant va anar a la festa i li va demanar a l'emperador si podia ballar amb l'infanta. Van ballar i Tirant va tornar molt content a la posada.
L'endemà va fer un convit per Tirant amb tota la cort. I després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el poble.
L'emperador va fer que Tirant fes el sopar al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que és tractés d'infanta a la seva filla quan en un futur seria la successora de l'emperador. Es per això que li va proposar el canvi a princesa i Tirant va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, però ara volia veure a Tirant i això també li ajudaria per aprendre a governar.
Capítol 126
La princesa fa cridar a Tirant després de dinar per parlar i ballar. Quan Tirant ho sap, és dirigeix ràpidament al palau. Ballen molta estona davant l'emperador fins que se'n va a la seva habitació i ells se'n van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho està passant i que s'ho expliqui, ell no vol explicar-ho, no vol que ho sapiga. La princesa li diu que per qui més s'estima en el món s'ho expliqui i ell li contesta que si aquest secret ho sap l'emperador ho matara. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant li confessa que estima a una persona.
Capítol 127
La princesa va insistir a preguntar-li a Tirant qui era la dona a la qual ell estimava tant i ell en lloc de dir alguna cosa va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veies enllà li podia donar la vida o la mort.
La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però al veure-se'n reflectida no és creia que algú pogués demanar l'amor d'una dama sense dir cap paraula.
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se la princesa tan contenta li van preguntar que d'on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina lis va explicar la situaciò que acabava de passar amb Tirant. Estefania s'ho va prendre bé però la Viuda tot el contrari, aquesta s'ho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se 'n amb Tirant perque no estaria bé, seria un deshonor per ella la seva familia i la gent en parlaria molt malament.
A l'acabar la princesa se'n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d'angoixar-se ni fer-li cap cas a la Viuda dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha 3 tipus d'amor i 3 punts important que gairebé ningú sap.
L'endemà Tirant li va dir a Diafebus que anès a palau i parlés amb la princesa per sapiguer la seva opinió sobre l'escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt contenta, Després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa.
Per la nit Tirant i Diafebus van anar a palau per veure les seves dames però Tirant va sentir que Carmesina no estava de bon humor com sempre, li va preguntar i ella li va contestar: La meva conducta no és bona.
Capítol 146
Diafebus va anar a la cambra de la princesa però la primera en trobar-se'n va ser Estefania. Li va dir que li estaria molt agraït si volgués fer-ho digne de ser el seu servidor més proper dient-li que l'amava per sobre de tot, però que sí d'altra banda li nega ella perdria la gentilesa i la condemnarian a l'exili. Quan va acabar ella li va dir amb una cara molt afable què dos contraris no poden estar junts i que la pregunta que ell li fa parlar molt malament d'ell mateix innecessàriament. Segueix dient-li que no és desesperi pas pel seu poc amor perquè l'estima més del què demostra i ell en pensa.
De cop i volta entra el cambrer de l'emperador i li diu a Diafebus que l'emperador el demanava i aquest li demana a Estefania que l'esperi allà.
Després de parlar amb l'emperador va tornar a la cambra i la va trobar plorant i va començar a consolar-la però al entrar la princesa i Diafebus no va deixar que se'n anès. Estefania va dir-li a la princesa que les mans de Diafebus no s'havien avorrit gaire ja que estava amb la cosa que més amava.
Estefania confessa a qui estima, a Hipòlit.
Carmesina parla de què va sentir per Tirant i Estefania per Diafebus, que se'n van escriure una nota. Mentres tant Diafebus vol besar a la princesa però aquesta s'hi nega i ell s'enfada, Després la princesa li demana a Estefania que parli amb ell.
Diafebus aconsegueix besar-li la mà a Carmesina i després la boca a Estefania, que deixa que ell li toqui a els pits i trobi la nota.
Capítol 147
Estefania li diu a Diafebus: "us prenc com a marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany" a més de dir-li que li dóna diners, joies i roba i que si ella fos en contra d'això se li acusaria de falsa, i ha de signar amb el su nom i sang.
Capítol 162
Estefania i Diafebus estan disposats a ajudar al capità Tirant amb el seu mal d'amors, perquè el dia següent la princesa s'anirà amb l'emperador a la ciutat. Llavors decideixen fer un trobament en la cambra de la princesa. Però sense que ells s'adonessin, una donzella, anomenada Plaerdemavida, que és va fer la dormida perquè sospitava que passava alguna cosa, ho va ver tot i al dia següent ho explica tot el que havia pasat la princesa i Estefania com si és tractés d'un somni.
Capítol 163
En aquest capítol la donzella Plaerdemavida, relata tot el que va passar a l'habitació de la princesa: els jocs amorosos que tenen Tirant i la princesa i l'acte sexual d'Estefania i Diafebus.
Després de la missa l'emperador i la princesa se'n van anar. A l'hora d' acomiadar-se Tirant de la princesa és cau del cavall i posa l'excusa de que el cavall tenia una pata malament.
Capítol 189
Tirant entra a l'habitació de la princesa sense el su permís. La princesa li demana que se'n vagi i tenen jocs amorosos. Quan de sobte a dalt a la cambra de Carmesina apareix l'emperadriu i després l'emperador, però Tirant no és descobert, la princesa li ajuda a amagar-se.
L'emperador fa festes de vuit dies en els quals un cavaller desconegut llença per terra qualsevol rival.
Davant de l'admiració de la concurrència Tirant és disposa a lluitar amb ell. Quan el desconegut s'adona vol retirar-se però l'obliguen a lluitar. Quan passa per davant de Tirant, aquest el llença per terra i Tirant no va poder venjar-se. Tot seguit és va descobrir que el cavaller misteriós era Diafebus. Va arribar un vaixell tot de negre del qual van baixar quatre personatges al·legòrics que és van presentar davant de l'emperador: Honor, Castedat, Esperança i Bellesa.
Capítol 214
Plaerdemavida vol que Tirant veli pel seu amor, Hipòlit.
Capítol 215
La Viuda Reposada és tanca amb la princesa i comença a aconsellar-li malament respecte Tirant. Conta mentides com que Tirant ha vingut a terres bizantines pèls tresors. Que no dubtarà de matar la princesa si veu el cas ... La princesa s'ho creu i comença a plorar.
Capítol 220
Tirant amb una gran depressió i tristesa per l'allunyament de la princesa, demana a l'emperador que permetés el matrimoni de Diafebus, el seu vaig cosir i Estefania, filla del compte Quart de Macedònia. L'emperador a partir d'aquesta petició li diu a Tirant que això depèn de l'consentiment de l'emperadriu i marxa. Estefania desapassionada pel comportament portat per l'emperador se'n va trista cap a la seva habitació mentres tant Tirant, la princesa i els altres se'n van cap a la cambra de l'emperadriu per a què donés el seu consentiment. L'emperadriu va fer veure el seu consentiment i la seva felicitat respecte aquest enllaç. Per tant, van fer cridar un cardenal i la resta a la gran sala i van fer avisar Estefania i Diafebus. Estefania ignorant del consentiment de la reina seguia en la seva cambra plorant. La mateixa nit Plaerdemavida va posar cinc gats a la finestra on dormia la núvia. Amb molta cura Plaerdemavida va fer cridar a l'emperador per portar-ho a la cambra de la núvia i per a què escoltes els crits que segons ella feia Estefania. L'Emperador riu amb les paraules de Plaerdemavida i li comenta que si no tingués dona seria ella. Al veure a l'Emperadriu Plaerdemavida, li Demana corrents que no tardi a morir-se, explicant-li els paraules esmentades per l'emperador feia un moment.
Capítol 228
Estefania està parlant amb la princesa i li adverteix de la Viuda, li diu que no li fagi cas perquè ella mai li donaria el que és mereix, i li pregunta si voldria que vingués Tirant a la seva cambra aquesta nit, i aquesta li respon afirmant amb alegria.
La princesa li diu a Estefania que li digui a Tirant que la deixi de comptar la seva ànima i a més li explica les seves idees respecte al futur.
Estefania explica a Tirant les idees que la princesa li havia dit sobre el seu futur i a aquest no li agrada el que escolta.
L'emperador li diu a la princesa que busqui als músics per alegrar als cavallers abans de marxar a la batalla, però ella és nega rotundament.
Plaerdemavida entra a la cambra de Tirant i li explica que demà la princesa li toca banyar-se i se'ls inventés per ficar-ho al llit amb ella núa i Tirant tot content li agraeix i li diu que mai l'obligaria a fer alguna cosa a la força a la princesa, perquè diu que la estima més que a la seva ànima.
Capítol 229
Plaerdemavida insisteix i li diu que ha de lluitar com a les batalles, ha d'imposar una mica de força la princesa, perquè sinó mai tindrà aquesta fama i li ha de demostrar el seu valor, ferint-la quan estigui al llit núa i se'n va a dormir.
Pel matí l'emperador avisa Tirant perque és prepari que dintre de poc marxarien, però Tirant és va quedar atònit sense prestar-li atenció a l'emperador, quan va veure la princesa amb una camisa blanca mig transparent i sense res sota la camisa, veient-li a els pits. Tirant li va explicar una trola a l'emperador, però aquest és va adonar que estava enamorat de Carmesina, per la forma com la mirava. Va explicar-li que Tirant hauria de deixar el que estima si volia ser el senyor de tot i li va dir que Tirant havia guanyat els batalles per la seva virtut, i li dóna uns quants consells. L'emperador li diu a la princesa que no és preocupi que si el seu pare no li troba marit, ell mateix s'encarregarà que el seu marit sigui Tirant, perquè Tirant és el millor marit que podria tenir.
L'emperador va donar cinquanta mil ducats a la princesa i li va besar la mà per ser la noia més especial del món, i a continuació se'n va anar a missa.
Capítol 230
Tirant li va dir a la princesa que li va prometre amor i ara havia de complir la seva promesa i ella li posa l'excusa que no hi han testimonis, però Plaerdemavida li diu que una promesa sobre amor no fa falta que hi hagin testimonis .
L'emperador va anar a la cambra de la Princesa i li va preguntar si estimava a Tirant com a marit i ella avergonyida li va contestar que quan torni de la batalla ja és veurà el que és fa.
Mentrestant Plaerdemavida li diu a Tirant que no és preocupi que aquesta nit li explicaria com ficar-se a la cambra de la princesa.
Capítol 231
Ja en nit fosca Plaerdemavida va posar Tirant en una caixa que tenia un forat, al bany de la princesa. L'heredera és va banyar amb la Viuda Reposada. Totes Dues tenint la companyia de la donzella. Davant d'el Llit de Carmesina el capità és va posar a tremolar, Motiu paper qual la donzella li va dirigir unes paraules.
Capítol 232
Reprensió de la donzella a Tirant.
Capítol 233
Tirant diu a Plaerdemavida que haurà de confiar que qui ella li posa al llit ésla princesa perquè és de nit i no “pot veure el que desitja”. Plaerdemavida castiga Tirant perestar poc enamorat i amb por i vergonya. Li diu que un cavaller quan està sol amb una damano ha de tenir miraments perquè una dama desitja tenir un cavaller que l’estimi i que entri perla finestra, per la porta o pel terrat i que faci amb ella tot allò que vulgui, fins i tot que l’agaféspels cabells i l’arrossegués per la cambra. Plaerdemavida posa la princesa al llit i es posa ellaamb el cap enmig dels dos. Agafa la mà de Tirant i li posa sobre els pits de Carmesina i latoca d’aquí cap avall.
Ella simula que és Tirant i es lamenta perquè el cavaller no hi és. Quan Plaerdemavida va veureque Carmesina ja dormia va afluixar la mà perquè Tirant pogués tocar-la tot el que volguésperò ell, perdent la paciencia, va voler acabar el seu desig. Quan Carmesina s’adona que hi haun home comença a fer grans crits i desperta les altres donzelles. Plaerdemavida li diu que allàhi ha el seu cavaller i que no cridi per no despertar tothom. La Viuda Reposada va sentir elscrits i li va demanar què tenia. Quan totes les donzelles arribaven a la cambra Plaerdemavidaagafa pels cabells a Tirant i el posa en una recambra fent-lo saltar en un terrat i donant-li unacorda perquè saltés a l’hort. Va tancar la finestra i se’n va anar on era la seva senyora. A lacorda li faltaven sis metres per arribar a terra. Quan cau a terra es trenca la cama. Quan entral’emperadriu li diuen que tot el sarau era per una rata que havia saltat sobre el llit ihavia pujat sobre la cara i que l’havia espantat tant que havia hagut de cridar. I queamb l’ungla li havia esgarrapat la cara. L’esgarrapada li havia fet Plaerdemavidatapant-li la boca perquè no cridés. L’emperador va buscar la rata per tot arreu i va ferobrir totes les finestres, però la corda ja no hi era perquè Plaerdemavida ja l’havia treta. Diafebus es va armar per anar a la cambra perquè creia que Tirant estava enperill però l’emperador va dir-li que tot el sarau era per una rata.
Capítol 248
Tirant farà veure que ha tingut una caiguda del cavall. Els metges de la cort el curen. Mentre es recupera s’escriu amb Carmesina, que ja no li amaga el seu amor. Tirant dona la carta a Hipòlit perquè la faci arribar a la princesa. L’emperadriu parla amb Hipòlit quan ha entregat la carta i li diu que el veu alterat, descolorit, i creu que és pel mal que pateix Tirant. Hipòlit li explica que si estigués aprop d’alguna dama no la deixaria pas reposar però que entén que ella, dormint sola no té ningú que la ronda amb la intenció de portar-la al llit. I aquesta és l’alteració que pateix perquè sent amor. Ella va creure que el seu mal venia de Plaerdemavida, ja que ella deia estar enamorada d’Hipòlit. I interroga aquest sobre qui és la dama que li està fent passar malament. L’emperadriu diu a Hipòlit que guardarà el secret sobre qui és la dama que estima. Li diu finalment que és ella i marxa avergonyit. Va haver de tornar a palau a buscar la resposta a la carta per part de Carmesina. La princesa li fa la resposta de paraula.
Capítol 260
L’emperadriu diu a Hipòlit que si no se’n va de la llengua i no ho sap ni l’emperador ni ningú que decideixi què li agradaria. Ella diu que confia que tot es farà segons el que ella digui i li demana que a la nit l’esperi al terrat de la seva cambra. L’emperadriu va fer canviar les cortines per unes de seda, brodades, amb l’excusa que l’emperador li havia dit que volia venir a la nit i que ella volia fer-li festa perquè feia molt de temps que no venia. I fa perfumar també la cambra i el llit. Quan acaben de sopar, l’Emperadriu es retira a la cambra dient que té mal de cap. Eliseu, la seva donzella li demana si vol que vinguin els metges. Ella li diu que faci el que vulgui però que no se n’assabenti l’emperador perquè no tingui l’excusa per no venir. Els metges li troben el pols molt agitat per l’excitació que tenia. Li donen confits de cànnabis amb un got de vi de malvasia que l’ajudarien a treure el mal de cap i a dormir. Fa la seva oració davant d’Eliseu. Després va obrir la porta del terrat i va veure Hipòlit estirat allà al terra. Hipòlit li diu que no entrarà a la cambra fins que no tingui part de la glòria que li espera. I la va agafar en braços i la va estirar a terra i allà van tenir la seva relació fins a l’acte sexual.
Capítol 261
Hipòlit diu que la seva llengua no seria suficient per explicar tota la perfecció i la grandesa que havia vist en la seva dama. Diu que el seu amor augmenta d’hora en hora.
Capítol 262
L’emperadriu diu a Hipòlit que no es queixarà d’ell. Hipòlit li demana que vagin al llit a parlar de moltes coses. Es despulla i treu la roba a l’emperadriu i la deixa en camisa. Eliseu al matí va entrar a la cambra i va veure un home al costat, amb el braç estès i la boca a la mamella. Mirava d’observar qui era però tenia el cap baix i no el podia veure bé. Eliseu va manar a les donzelles que no sortissin de la cambra perquè l’emperadriu encara no havia satisfet els ulls del seu delitós dormir. Van dir als metges que estava reposant perquè a la nit s’havia trobat malament. Va arribar a la porta de la cambra l’emperador. Amaga Hipòlit a la recambra. Quan van entrar l’emperador i els metges, l’emperadriu va dir-los que tenia mal de cap i de ventre i que no havia pogut reposar fins que les estrelles s’havien amagat. L’emperador li pregunta que era el que tenia en els seus braços en el somni.
L’emperadriu explica que en el seu somni quan va acabar de dir l’oració va sentir una veu que li deia que no es mogués d’allà que tindria la gràcia que demanava. Va veure el seu fill, acompanyat de molts cavallers vestits de blanc i portava Hipòlit per la mà i li van agafar tots dos les mans i les hi besaven i li volien besar els peus. Després havien entrat a la cambra i el seu fill i ella s’havien posat al llit i la seva boca besava les seves mamelles. El seu fill li deia que ja que no havia pogut tenir-lo a ell en aquest món que prengués per fill a Hipòlit, ja que l’estimava tant com a Carmesina. Ella havia demanat al seu fill on era i ell li havia respost que era al paradís, entre els màrtirs cavallers perquè havia mort en una batalla contra els infidels. Ella voldria provar, tornant a dormir, si ell torna per parlar-li. L’emperadriu ordena a Eliseu que serveixi a Hi pòlit tant com pugui, més que a la seva persona. Ella no volia fer-ho però ho fa per obeir l’emperadriu. Hipòlit va estar a la recambra tota una setmana. Després li dona un collar d’or fet en forma de mitjallunes, dient-li que pot estar ben segur que li farà portar corona reial però que ara portarà això per amor seu
Capítol 263
La donzella Eliseu es sent admirada de les paraules d’amor d´Hipòlit i li declara la seva benevolència.
Capítol 264.
En aquest capítol Tirant s'estava recuperant de la cama i tenia als metges i a l'emperador a sobre per tant no podia trobar-se tant com volia amb la princesa. La Viuda pensava en alguna cosa que pogués fer que Tirant la deixés marxar amb ell al camp o que el fes quedar. Se'n va amb la princesa i li diu que Tirant l'altre dia li va dir que ara que veia a prop la seva partida havia d'aprofitar per ser infidel a Carmesina i que si no li sortia bé quan hagués marxat ja no hi pensaria. La princesa li demana que parli amb ell a veure si té alguna traïció al cor i que ha de vigilar molt amb ell. La Viuda li demana que no surti de la cambra fins que ella torni. La Viuda surt de la cambra i li diu a un patge que faci venir a Tirant. Quan hi va ser, la Viuda va fer veure que sortia de la cambra de la princesa i li va dir que l'emperadriu s'havia emportat a la princesa. Li va dir coses boniques i el va fer seure a "esperar" a la princesa perquè no volia que la seva cama patís.
Capítol 265.
En aquest capítol Tirant diu que la passió per la princesa li ha crescut molt més i que li deu moltes coses a la Viuda. Li explica el cas d'un mercader que es deia Gaubedí. Sortia de Pisa, navegant pels mars d'Espanya havia invertit fortuna en un joc de cartes pensant que quan arribés a port vendria totes les mercaderies. Van xocar contra una roca i va foradar la barca. Els mariners es van tirar al mar però ell, primer va baixar a la coberta per agafar el barril. S'hi va tirar amb ell i va aguantar-lo fins que ja s'hi va cansar. Nedant per salvar-se es va trobar amb una gran caixa, es va agafar per no ofegar-se però quan va arribar a terra, va començar lamentar-se per la pèrdua del barril sobre la caixa. Després va trencar-la per buscar si hi havia alguna cosa útil i va trobar molts ducats, pedres precioses, joies... Era un tresor infinit.
Capítol 266.
En aquest capítol La Viuda Reposada contesta a Tirant responent-li que si ell ama la seva vida i honor, que tregui el peu del llindar tan desventurat i del pas tan perillós on el té. El veu embolicat de dolor sense fi i ningú ignora com s'ha fet el mal a la cama. Li diu que Carmesina no es mereix home com Tirant i l'explica sobre el que ha de buscar en una dona.
Tirant li pregunta si Déu us dóna honor ¿qui és la dama que em faria tan bons serveis com vós dieu? Amb el que ella li respon que ja n'hi ha prou.
Capítol 267
En aquest capítol Tirant es declara a la princesa amb unes paraules precioses fent que La Viuda Reposada perdi l'esperança d'estar amb Tirant. Després d'aquestes paraules el cavaller s'adona que és realment l'amor i el que sent per Carmesina.
Capítol 268
En aquest capítol La Viuda menteix a Tirant dient-li que la princesa està embarassada d'en Lauseta, l'hortolà negre de palau, i que va avortar amb l'ajuda d'ella.
Capítol 269
En aquest capítol Tirant no es creu a La Viuda Reposada. Tot seguit, apareix l'emperador i s'emportà al capità per parlar sobre temes de la guerra. Llavors La Viuda decideix paga un pintor per fer una màscara idèntica a en Lauseta perquè Tirant es cregui la mentida i deixi en pau a Carmesina i comenci a enamorar-se d'ella.
En aquest capítol Tirant no es creu a La Viuda Reposada. Tot seguit, apareix l'emperador i s'emportà al capità per parlar sobre temes de la guerra. Llavors La Viuda decideix paga un pintor per fer una màscara idèntica a en Lauseta perquè Tirant es cregui la mentida i deixi en pau a Carmesina i comenci a enamorar-se d'ella.
Capítol 271
En aquest capítol La princesa li explica a Tirant que li diuen benaventurada per amor sense les seves misèries. Carmesina explica que mai havia sentit res igual per una persona dient-li coses realment des del cor i després Tirant també es confessa. Finalment es juren amor i confirmen el seu matrimoni amb un petó.
Capítol 272
Tirant es sent feliç al saber que tindrà la corona per el casament amb la princesa.
Va agafar un reliquiari on la princesa va posar les mans per fer el jurament de igualtat.
Capítol 273
La princesa li replica a Tirant que l’estima, que és el millor, que pot posseir i que l’únic mal que s'imagina serà l’absència d’ell.
Capítol 274
Tirant li dedica unes paraules boniques com alabança , amb l’objectiu de declarar-li el seu amor a la princesa Carmesina i agraint-li l’acceptació dels seus treballs. Després de les paraules , la princesa no triga en començar a parlar amb ell.
Més tard l’emperador fa una gran festa en honor del cavaller , i aquest demana ajuda a Plaerdemavida per anar a veure a Carmesina a la nit. Tirant i Carmesina es troben , es besen i parlen.
Capítol 280
Amb l’ajuda de Plaerdemavida , Tirant aconsegueix anar a l’habitació de Carmesina a la nit . Tirant besant-la i despullant-la la deixa al llit . Carmesina quan veu a Tirant al seu costat despullat i que vol arravatar-li la seva virginitat , plora i es lamenta del que estava fent.
Amb l’ajuda de Plaerdemavida , Tirant aconsegueix anar a l’habitació de Carmesina a la nit . Tirant besant-la i despullant-la la deixa al llit . Carmesina quan veu a Tirant al seu costat despullat i que vol arravatar-li la seva virginitat , plora i es lamenta del que estava fent.
Capítol 281
Carmesina plorant i amb la mà tremolosa es va lamentar molt de voler perdre la seva virginitat , i s’ho diu a Tirant , que encara no pot ser però que ella l’estima a ell . Veient això el cavaller , ho va entendre i van passar-se la nit jugant els dos , fent-se carícies.
Quan va començar el dia , abans que la gent del palau s’aixequés , Tirant se’n va anar amb molta passió i angoixa . L’emperador fa una festa a Tirant , Plaerdemavida el renya perquè Carmesina conserva la virginitat i la Viuda Reposada ha preparat una trampa a Tirant .
Capítol 283
La Viuda Reposada, plena de malícia, li volia ensenyar per misericòrdia la veritat a Tirant. Per això, va quedar amb ell a la cambra, d´on hi havia visió de l’hort. Tirant veia què passava a l´hort pel joc d’espills del recinte. La Viuda va despatxar a la ciutat de Pera al negre hortolà, mentre feia vestir a Plaerdemavida amb la careta del negre. Li va dir a la princesa que per ordre facultativa calia eixir a prendre aire a l’hort per a perdre la son de tant de dormir. Allí va tindre joc tot un conjunt de coquetejos que feien riure la princesa. D’aquí van passar a una cambra tancada on Tirant tot desficiós no podia veure què passava. Ara bé, imaginava el pitjor. Així, va començar a lamentar-se fins que va arribar la Viuda Reposada disposta a consolar-lo com fera falta.
Capítol 284
Visió eròtica de la Viuda Reposada de consolació a Tirant.
Capítol 434
Tirant, fa via de Constantinoble per parlar amb l’emperador, i aprofita per acudir en secret davant de la presència de la reina, la qual prepara una trobada en el llit amb la princesa.
Capítol 435
Tirant li dona les gràcies a la reina per el que ha fet per ell, i la reina li diu que no fa falta i que no perdi temps, que es despulli. Tirant es treu la roba, la reina li agafa de la mà i l’emporta al llit de la princesa. La reina se’n va i Tirant es fica al llit amb la princesa.
Capítol 436
La princesa li diu a Tirant que descansi i no faci servir la força perquè una donzella no podia resistir tanta força, la princesa li diu coses fins que escolta, mira la teva princesa morta. Tirant escoltant això i s’aixeca ràpidament del llit pensant que havia mort, i se’n va corrent a buscar a la reina per que li ajudés.
La reina en veure’l li llença aigua a la cara i Tirant recobra el sentit.
Capítol 437
La princesa no està contenta amb el que ha fet el Tirant i li diu que no ha sigut un cavaller. La reina li diu a la princesa que no sigui beneita que les armes d’un cavaller no fan mal a una donzella perquè la princesa no vol entrar en baralles i es calla. La reina se’n va i Tirant i la princesa dormen junts.
Capítol 467
Una vegada recobrades totes les terres de l´imperi, les tropes cristianes es disposaren a tornar a Constantinoble. A un dia de distància, en una ciutat coneguda com Andrinòpol es va deturar l´exèrcit cristià per voluntat de l´emperador. Passejant per un riu li va agafar mal de costat i va emmalaltir de forma que cap metge li va poder donar remei. Van avisar a l´emperador que Tirant s´estava morint. Un religiós de l´orde de Sant Francesc el va confessar i el capità es va amelar al cos de Crist fent oracions.
Capítol 470
Tirant tramet una breu carta a la princesa en la qual li demana que visca i que el recordi. Així mateix li demana que pregui per la seva ànima pecadora perquè pugui ser ben rebuda pel Creador.
Capítol 471
En la tornada a Constantinoble Tirant va retre l´ànima a Déu.
Capítol 472
L’Emperador realitza un discurs de lamentació degut a la mort de Tirant i aquest és enterrat a l’alba. La princesa, en veure tota la gent plorant, tem per la vida del seu pare i pregunta que ha passat. La viuda de Montsant li fa saber de la mort de Tirant, i la princesa, entre sanglots i sospirs, es vesteix amb les seves robes de bodes.
Capítol 473
La princesa Carmesina es lamenta per la mort de Tirant pronunciant unes paraules de dolor i seguidament llançant-se sobre el seu cos i besant la seva boca freda.
Capítol 474
Carmesina continua lamentant-se i plorant, per tant, el seu pare, afligit, diu als guàrdies que la portin a la seva habitació. De camí li diu que ha de deixar de plorar i mostrar una cara alegre. Quan la princesa és a l’habitació amb les seves donzelles, la seva mare l’Emperadriu, entra a parlar amb ella però no respon perquè no pot parlar pel seu dolor.
Capítol 479
Després de morir la princesa, l’emperadriu, trista per la seva mort, perd el coneixement i els metges no poden fer res per tornar-la en sí. Hipòlit es queda al costat de l’emperadriu fins que torna a despertar-se, i l’emperadriu li demana a l’Hipòlit que s’encarregui dels funerals de l’emperador, de la seva filla la princesa i de Tirant. Hipòlit tot seguit demana als cirurgians que s’encarreguin dels cossos morts, i fa una crida per la ciutat perquè la gent que volgués portar el dol els hi donarien la roba. Al dia següent decideixen fer la sepultura al quinzè dia després de la mort de l’emperador i fan venir a fer honor a la sepultura al rei Escariano.
Capítol 480
Mentres que la gent es preparava per els funerals, l’Hipòlit va fer reunir en una cambra, el rei de Sicília i el rei de Fes, el duc de Macedònia, el marquès de Liçana i el vescompte de Branches i alguns altres. Entre tots van parlar sobre qui seria el nou emperador ja que Tirant havia mort. Van demanar els testaments de Tirant i deixaven d’hereu a l’Hipòlit, i ningú es va oposar a ell i li van demanar que després dels funerals es casés amb l’emperadriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada